No em cridis Et respecto menys quant ho fas. I m'ensenyes a cridar a mi també i jo no vull fer-ho.
Tracta'm amb amabilitat i cordialidad igual que als teus amics. Que siguem família, no significa que no puguem ser amables entre nosaltres.
Si faig alguna cosa dolenta, no em preguntis per què ho vaig fer. De vegades, ni jo mateix ho sé.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tú (encara que sigui per a treure't d'un apuro). Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.
Quan t'equivoquis en alguna cosa, admet-ho. Millorarà la meva opinió de tu i m'ensenyaràs a admetre també els meus errors.
No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si em fas semblar millor que els altres, algú sofrirà (i si em fas semblar pitjor, seré jo qui sofreixi).
Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.
No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordenar-me fer alguna cosa, m'ho demanessis, ho faria més ràpid i més a gust.
No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta posició.
Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-m'ho, però també si és un càstig.
Tracta de comprendre'm i ajudar-me. Quan t'expliqui un problema no em diguis: "això no té importància..." perquè per a mi sí la té.
No em diguis que faci alguna cosa que tu no fas. Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m'ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis.
No em donis tot el que et demano. De vegades, només demano per a veure quant puc rebre.
Estimam i digues-m'ho A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho
dilluns, 30 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
